Manifest del primer de maig

Ara ens toca a nosaltres!

Amb l'excusa de la crisi els diferents poders (polítics, financers i empresarials) han passat a l'ofensiva aplicant una forta retallada dels drets socials i laborals que ja estem patint elconjunt de la ciutadania.

Les seves receptes neoliberals, casualment les que ens han portat a aquesta situació, ens han conduit a un carreró sense sortida on:

* El 20% de la població estem per sota del llindar de la pobresa.

* El 20% de la població activa estem a l’atur. Som ja un milió i mig de persones aturades als Països Catalans. Aquesta xifra s’eleva al 40% quan parlem dels joves.

* La nova reforma laboral no afavoreix la contractació, sinó l’acomiadament i condicions de treball encara més precàries. Telefònica ja ha aplicat l'acomiadament en cas de baixa mèdica.

* Amb el nou “acord social” de les pensions, haurem de treballar més anys i cobrarem menys. La retallada en el cobrament de les pensions és de prop del 20%.

* Milers de famílies hipotecades hem perdut el nostre sostre o estem ofegades pels deutes. Des de l’any 2007 hi ha hagut més de 40.000 desnonaments a Catalunya.

* Desmantellament dels serveis públics. Drets universals com l’ensenyament i la sanitat estan en perill de ser privatitzats, fet que provocaria hi hagi ciutadans de primera i de segona, és a dir, els que podran pagar-se aquests serveis i els que no.

* La manca d’inversió en despesa pública contrasta amb els ajuts que reben els grans bancs, que són els mateixos que obtenen beneficis multimilionaris per als seus accionistes i evadeixen capital a paradisos fiscals.

* Les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i contra la violència de gènere, són ineficients, i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, en termes d’igualtat de gènere, continuen sent una quimera.

* Augmenten els tòpics que alimenten els discursos feixistes, quan està demostrat que les persones nouvingudes no són una càrrega sinó que aporten més del que reben.

* La corrupció dels partits polítics ens han portat a la desconfiança i deslegitimació de l’actual sistema de representació. Ens imposen mesures d’ajust quan ells no són capaços de revisar els seus escandalosos sous i dietes.

És per tot això que ens manifestarem en un Primer de Maig unitari i alternatiu, que englobi diferents veus però amb un sol crit ben fort. L’actual sistema fa aigües. Ja no aguantem més. Hem de canviar les regles de joc. És hora de treure’ns la por. Ajuntem-nos totes: les joves, les desocupades, les precàries, les hipotecades, les que no ens jubilarem, les que no tenim futur, les que ens diuen il·legals o sense papers.

Entre la precarietat existencial de totes hem d’apostar per un canvi estructural d’organització de la vida, un canvi que posa l’autonomia i la dignitat de les persones en el centre, un canvi que trenqui el model que diu que som mercaderia, un número, passaport o compte bancari. Un canvi que posi l’economia al servei de les persones i de la societat, i no en mans d’uns pocs per al seu propi benefici.

Sortim juntes al carrer. El seu moment s’acabat. Ara ens toca a nosaltres començar una sortida de la crisi favorable a la majoria de la població: l'única sortida possible. On les desposseïdes prenguem la paraula i exigim una nova justícia social, un nou model econòmic en el que conviure.

Això només serà possible si es materialitzen uns nous drets socials, una reducció dràstica de les desigualtats, que permetin l’accés a la cultura, una justa distribució de la riquesa, una estabilitat de renda garantida per a tothom, una política de la diferència i del compartir.

El 1r de maig, nosaltres ja l'hem començat!