Programes electorals racistes a Salt

Volem un Salt amb drets per tothom i una campanya sense racisme ni xenofòbia 

LA MENTIDA DE LA IMMIGRACIÓ i LES AJUDES SOCIALS

En motiu de les eleccions municipals del proper dia 22 de maig de 2011, pràcticament tots els grups polítics que presenten candidatura al municipi utilitzen el fet migratori per aconseguir vots, basant-se en tòpics i estereotips i classificant les i els ciutadans i veïns de Salt entre “autòctons/es” i “estrangers/es- immigrants”. Aquesta estratègia només fa que desviar l'atenció de les causes reals dels problemes i també les possibles solucions. La crisi econòmica, l'atur, la manca de vivenda assequible, escoles i espais socials per a tothom, no tenen un relació directa amb el fet migratori, ben al contrari, cal treballar per un Salt amb drets per a TOTHOM, sense desigualtats ni discriminacions de cap tipus: que la crisi la paguin els rics, els bancs i les empreses.

Si afegim que la majoria de població immigrada no té dret de vot, encara agreuja més aquests discursos, ja que no tenen cap cost electoral. Amb aproximadament un 40% de ciutadans i ciutadanes de Salt sense dret de vot, podem dir que són democràtiques les eleccions municipals?

S'utilitza l'argument dels diners destinats a les ajudes socials com si fos un privilegi, un  aprofitament o un malbaratament de recursos, quan per altra part el Govern espanyol ha destinat 230.000 milions d'euros al rescat de bancs i caixes, sense que això sigui un element de campanya, ni sigui motiu de crítica per part de cap partit i davant les situacions de pobresa resultat de la crisi econòmica.

CiU

“Control de les ajudes socials per tal que no siguin un modus vivendi i implantarem la carta de deures i drets pels nouvinguts”

Relacionar les ajudes socials amb el fet migatori és malintencionat. Les ajudes socials es concedeixen segons criteris iguals per a totes les persones sense mirar l'origen, sinó segons els ingressos, familia, habitatge, etc... per tant, són concedides a les persones que pateixen situacions de pobresa, sigui quin sigui el seu origen, i en cap cas constitueixen un modus vivendi ni una fons d'enriquiment. Amb la crisi, les necessitats socials han crescut per a tothom, i per tant cal que el sistema de benestar social s'extengui i arribi a més població, en lloc de retallar-lo i d'enfrontar els qui en reben i els qui no.

PXC

”Primer els de casa”

”Ha arribat l'hora de dir prou, que primer som els de casa i que als nostres municipis ja no hi cap ni un sol immigrant més”

Qui són els de casa? Els que han nascut a Salt? A Catalunya? Els que van venir fa 10 anys? 20? 30?, els que tenen nacionalitat espanyola?

Si és així, a Salt hi ha fills i filles de persones immigrades, tant de la resta d'Estat espanyol com de la resta del món que són “de Casa”, nascuts a Salt. Quina és la frontera entre els de qui i els d'allà?

I les persones que han vingut de la resta de l'Estat espanyol, també són persones immigrades a Salt? com les hem de considerar? I les que han accedit a la nacionalitat?

Aquest tipus de discursos populistes i que busquen l'adhesió identitària sense fonaments, només afavoreixen la divisió social entre les persones treballadores, de qualsevol origen, que en realitat es veuen afectades per uns mateixos problemes i dificultats.

Felip Gil (PP)

"Las personas que viven en este pueblo y que cumplen con sus derechos y sus obligaciones, seran estos los que tengan el derecho a recibir ayudas en momentos malos. No aquellos que vengan desde fuera indocumentados y sin tener derechos."

La manca de drets i la situació d'indocumentació no és una opció que han triat les persones. Les persones que han immigrat a Catalunya en els darrers anys ho han fet per treballar i durant els anys de la bombolla immobiliària i el boom de la construcció, moltes empreses s'han beneficiat del treball de persones immigrades i han estat explotant, amb treball submergit i mal pagat, molts i moltes treballadores. De fet, bona part de la riquesa generada a l'Estat en aquest anys ha estat gràcies al treball de les persones treballadores immigrades que ara es troben a l'atur.

LA BOMBOLLA DEL CIVISME i LA SEGURETAT

Per altra part, uns altres temes repetits per molts partits en aquesta campanya són el civisme i la seguretat, creant una important alarma social, basada en la por i la desconfiança. Salt no és un municipi amb una taxa de delictes més elevada que qualsevol altre i, de fet, la inseguretat sovint en basa en percepcions i sensacions sense que hi hagi una base real. Situacions que es produexien degut a l'atur, la pobresa o la desigualtat de drets, es consideren incíviques: persones al carrer i les places, infants que juguen sense espais adequats per fer-ho, façanes i i habitatges degradats per manca de recursos dels seus propietaris, roba estesa a l'exterior per no tenir patis interiors,... Parlar de la gseguretath i el gcivismeh com el gran problema de Salt desvia l'atenció dels altres grans reptes que poden acabar amb aquesta situació: feina, oportunitats de formació i feina pels joves, casals i centres cívics als barris, espais de trobada i de treball en comú.

PSC

“La nostra aposta per la seguretat a Salt: dues comissaries”

ERC 

“-Aplicació rigorosa de l'Ordenança de convivència.

-Exigir al Departament d'Interior la construcció de la comissaria de Mossos d'Esquadra així com l'increment d'efectius.”

Gent per Salt

“Apostarem decididament pel foment del civisme al poble, per tant, farem complir les ordenances existents, les actualitzarem i, si fos necessari, en crearem de noves amb tolerància zero.”

PxC 

"No volem incívics ni gent dolenta que amb els seus actes trenquen la pau de Salt" 

Si no s'afronten les causes reals de la pobresa i l'atur, de la manca d'oportunitats dels joves, més presència policial no solucionarà res. Justament, fan falta Centres Cívics, Equipaments comunitaris, Centres de formació, en lloc de Comissaries. Veure més policia no genera més seguretat, sinó la sensació que alguna cosa perillosa està passant i, per tant, més sensació d'inseguretat.

PP 

“s'ha de deixar sense ajudes tots aquells nouvinguts que no convisquin amb civisme. No es pot venir de fora, accedir a ajudes i després crear problemes de convivència, incivisme i inseguretat"

Associar incivisme amb immigració és també malintencionat i pervers, ja es considera que el fet de ser d'origen diferent implica que hi hagi conflicte, i això no és cert. Barrejar immigració i inseguretat/incivisme genera racisme i xenofòbia i la criminalització de bona part de la ciutadania de Salt. A més a les persones no immigrades no se'ls posa com a condició per accedir als seus drets, que siguin “cíviques”. Per a qui s'han fet les ordenances de civisme? Qui les ha de complir per poder accedir a les ajudes? Com es penalitza a les persones “autòctones” que són incíviques? Se'ls treuen les ajudes?

Fem un Salt amb drets per tothom. Organitza't i lluita amb Salt Antiracista.

14 de maig Tots i Totes al carrer!

MANIFESTACIÓ 14 DE MAIG: ATUREM LES RETALLADES SOCIALS, ALS SERVEIS PÚBLICS I A LES PENSIONS

10:30, Plç Urquinaona / Ronda Sant Pere, Barcelona

El 14 de maig ha de ser un dia de lluita, de lluita com la que des de fa setmanes els i les treballadores de la sanitat i ensenyament estan duent a terme. Per demostrar que la lluita no és patrimoni d’aquells que signen pactes socials d’esquenes als i les treballadores, el sindicalisme que no es ven i els moviments socials sortirem junts també aquest 14 de maig.

ATUREM LES RETALLADES SOCIALS, ALS SERVEIS PÚBLICS I A LES PENSIONS

Les agressions als drets de les persones continuen sense aturador. Des de fa 3 anys les polítiques que dicten la Unió Europea, sota el designi del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el Banc Europeu, són submisament aplicades pel govern de l’Estat espanyol i, a Catalunya, primer pel tripartit, i ara per CiU.

Mentre que amb diner públic (més de 150.000 milions d’euros) s’han sanejat els comptes de les entitats financeres, que han sigut les causants de la descapitalització bancària (la mal anomenada crisi), s’han anat aplicant successivament mesures per abaratir l’acomiadament dels i les treballadores, per retallar les pensions, d’altres per augmentar fins els 76 anys el temps de treball, per la reducció general dels salaris,tot provocant que perdem poder adquisitiu i drets socials.

En canvi les rendes més altes s’han vist protegides amb polítiques fiscals que les afavoreixen i encara pretenen eliminar l’impost de successions. Això és la llegenda de robin hood a l’inrevés, l’hi roben al pobre per donar-li-ho als rics. Actualment les rendes del treball, és a dir, les de la majoria de la població són les que més aporten a les arques de l’Estat.

Alhora, els beneficis de les transnacionals i bancs augmenten. L’actual model d’introducció de les noves tecnologies i l’avarícia de la classe empresarial, amb la col·laboració de polítics institucionals i els sindicats col·laboracionistes CCOO I UGT, provoquen que a Catalunya l’atur quasi arriba a les 700.000 persones, sent les més perjudicades les dones i el jovent. Les hipoteques no es poden pagar i els desnonaments superen els 230.000 a l’Estat espanyol. La injustícia continua sent implacable amb els que han perdut la feina i el drama de la pèrdua d’ocupació de l’habitatge propi cau sobre milers de ciutadans i ciutadanes.

La dèbil resposta sindical, dels que ostenten la major representativitat , els delata com col·laboradors del sistema que està generant la pobresa a més de 8 milions de persones a tot l’Estat. Prova de la seva col·laboració són el darrer pacte social i el pacte de les pensions que signaren amb empresaris i governs amb el vist-i-plau de la majoria del Parlament espanyol, així com la tèbia resposta a l’anterior reforma laboral.

Ara, a Catalunya, la dreta embravida pretén prendre les regnes i retallar els drets en sanitat, en educació i en d’altres serveis públics, un avanç social que tants anys ens han costat aconseguir. Sense cap escrúpol ens volen robar el més elemental en la vida de l’ésser humà, la salut. En efecte, l’eliminació d’intervencions quirúrgiques i llits hospitalaris afectarà negativament a l’atenció dels malalts. Segurament eixes persones que han decidit aplicar aquestes mesures tindran la seua mútua privada. És clar que no els importa la salut de la majoria de la ciutadania, amb la seva miserable demagògia ens volen fer passar bou per bèstia grossa.

Però ara diem ja n’hi ha prou!

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no tolerarem més abusos. Volem justícia social.

Per això ens adrecem a vosaltres per exercir un dels nostres drets, i en llibertat mobilitzar-nos al carrer contra les retallades socials i contra les mesures que estan promovent el govern estatal i l’autonòmic.

El proper dia 14 de Maig totes i tots al carrer.

Anem a recuperar-lo perquè és nostre.

Cridem a la manifestació que tindrà lloc aquest dissabte a les 10:30 hores a Plaça Urquinaona de Barcelona

Racisme i xenòfobia a les eleccions municipals de Salt

Volem un Salt amb drets per tothom i una campanya sense racisme ni xenofòbia.

LA MENTIDA DE LA IMMIGRACIÓ i LES AJUDES SOCIALS

En motiu de les eleccions municipals del proper dia 22 de maig de 2011, pràcticament tots els grups polítics que presenten candidatura al municipi utilitzen el fet migratori per aconseguir vots, basant-se en tòpics i estereotips i classificant les i els ciutadans i veïns de Salt entre “autòctons/es” i “estrangers/es- immigrants”. Aquesta estratègia només fa que desviar l'atenció de les causes reals dels problemes i també les possibles solucions. La crisi econòmica, l'atur, la manca de vivenda assequible, escoles i espais socials per a tothom, no tenen un relació directa amb el fet migratori, ben al contrari, cal treballar per un Salt amb drets per a TOTHOM, sense desigualtats ni discriminacions de cap tipus: que la crisi la paguin els rics, els bancs i les empreses.

Si afegim que la majoria de població immigrada no té dret de vot, encara agreuja més aquests discursos, ja que no tenen cap cost electoral. Amb aproximadament un 40% de ciutadans i ciutadanes de Salt sense dret de vot, podem dir que són democràtiques les eleccions municipals?

S'utilitza l'argument dels diners destinats a les ajudes socials com si fos un privilegi, un  aprofitament o un malbaratament de recursos, quan per altra part el Govern espanyol ha destinat 230.000 milions d'euros al rescat de bancs i caixes, sense que això sigui un element de campanya, ni sigui motiu de crítica per part de cap partit i davant les situacions de pobresa resultat de la crisi econòmica.

CiU:
“Control de les ajudes socials per tal que no siguin un modus vivendi i implantarem la carta de deures i drets pels nouvinguts”

Relacionar les ajudes socials amb el fet migatori és malintencionat. Les ajudes socials es concedeixen segons criteris iguals per a totes les persones sense mirar l'origen, sinó segons els ingressos, familia, habitatge, etc... per tant, són concedides a les persones que pateixen situacions de pobresa, sigui quin sigui el seu origen, i en cap cas constitueixen un modus vivendi ni una fons d'enriquiment. Amb la crisi, les necessitats socials han crescut per a tothom, i per tant cal que el sistema de benestar social s'extengui i arribi a més població, en lloc de retallar-lo i d'enfrontar els qui en reben i els qui no.

PXC
”Primer els de casa”

”Ha arribat l'hora de dir prou, que primer som els de casa i que als nostres municipis ja no hi cap ni un sol immigrant més”

Qui són els de casa? Els que han nascut a Salt? A Catalunya? Els que van venir fa 10 anys? 20? 30?, els que tenen nacionalitat espanyola?

Si és així, a Salt hi ha fills i filles de persones immigrades, tant de la resta d'Estat espanyol com de la resta del món que són “de Casa”, nascuts a Salt. Quina és la frontera entre els de qui i els d'allà?

I les persones que han vingut de la resta de l'Estat espanyol, també són persones immigrades a Salt? com les hem de considerar? I les que han accedit a la nacionalitat?

Aquest tipus de discursos populistes i que busquen l'adhesió identitària sense fonaments, només afavoreixen la divisió social entre les persones treballadores, de qualsevol origen, que en realitat es veuen afectades per uns mateixos problemes i dificultats.

Felip Gil (PP)
"Las personas que viven en este pueblo y que cumplen con sus derechos y sus obligaciones, seran estos los que tengan el derecho a recibir ayudas en momentos malos. No aquellos que vengan desde fuera indocumentados y sin tener derechos."

La manca de drets i la situació d'indocumentació no és una opció que han triat les persones. Les persones que han immigrat a Catalunya en els darrers anys ho han fet per treballar i durant els anys de la bombolla immobiliària i el boom de la construcció, moltes empreses s'han beneficiat del treball de persones immigrades i han estat explotant, amb treball submergit i mal pagat, molts i moltes treballadores. De fet, bona part de la riquesa generada a l'Estat en aquest anys ha estat gràcies al treball de les persones treballadores immigrades que ara es troben a l'atur. 


LA BOMBOLLA DEL CIVISME i LA SEGURETAT

Per altra part, uns altres temes repetits per molts partits en aquesta campanya són el civisme i la seguretat, creant una important alarma social, basada en la por i la desconfiança. Salt no és un municipi amb una taxa de delictes més elevada que qualsevol altre i, de fet, la inseguretat sovint en basa en percepcions i sensacions sense que hi hagi una base real. Situacions que es produexien degut a l'atur, la pobresa o la desigualtat de drets, es consideren incíviques: persones al carrer i les places, infants que juguen sense espais adequats per fer-ho, façanes i i habitatges degradats per manca de recursos dels seus propietaris, roba estesa a l'exterior per no tenir patis interiors,... Parlar de la  seguretat i el  civisme com el gran problema de Salt desvia l'atenció dels altres grans reptes que poden acabar amb aquesta situació: feina, oportunitats de formació i feina pels joves, casals i centres cívics als barris, espais de trobada i de treball en comú. 

PSC
“La nostra aposta per la seguretat a Salt: dues comissaries”

ERC
“-Aplicació rigorosa de l'Ordenança de convivència.

-Exigir al Departament d'Interior la construcció de la comissaria de Mossos d'Esquadra així com l'increment d'efectius.”

Gent per Salt
“Apostarem decididament pel foment del civisme al poble, per tant, farem complir les ordenances existents, les actualitzarem i, si fos necessari, en crearem de noves amb tolerància zero.”

PxC
"No volem incívics ni gent dolenta que amb els seus actes trenquen la pau de Salt"

Si no s'afronten les causes reals de la pobresa i l'atur, de la manca d'oportunitats dels joves, més presència policial no solucionarà res. Justament, fan falta Centres Cívics, Equipaments comunitaris, Centres de formació, en lloc de Comissaries. Veure més policia no genera més seguretat, sinó la sensació que alguna cosa perillosa està passant i, per tant, més sensació d'inseguretat.


PP
“s'ha de deixar sense ajudes tots aquells nouvinguts que no convisquin amb civisme. No es pot venir de fora, accedir a ajudes i després crear problemes de convivència, incivisme i inseguretat"

Associar incivisme amb immigració és també malintencionat i pervers, ja es considera que el fet de ser d'origen diferent implica que hi hagi conflicte, i això no és cert. Barrejar immigració i inseguretat/incivisme genera racisme i xenofòbia i la criminalització de bona part de la ciutadania de Salt. A més a les persones no immigrades no se'ls posa com a condició per accedir als seus drets, que siguin “cíviques”. Per a qui s'han fet les ordenances de civisme? Qui les ha de complir per poder accedir a les ajudes? Com es penalitza a les persones “autòctones” que són incíviques? Se'ls treuen les ajudes? 

Fem un Salt amb drets per tothom. Organitza't i lluita amb Salt Antiracista.

Manifestació 14 de maig a Barcelona

MANIFESTACIÓ 14 DE MAIG: ATUREM LES RETALLADES SOCIALS, ALS SERVEIS PÚBLICS I A LES PENSIONS

10:30, Plç Urquinaona / Ronda Sant Pere, Barcelona

El 14 de maig ha de ser un dia de lluita, de lluita com la que des de fa setmanes els i les treballadores de la sanitat i ensenyament estan duent a terme. Per demostrar que la lluita no és patrimoni d’aquells que signen pactes socials d’esquenes als i les treballadores, el sindicalisme que no es ven i els moviments socials sortirem junts també aquest 14 de maig.

ATUREM LES RETALLADES SOCIALS, ALS SERVEIS PÚBLICS I A LES PENSIONS

Les agressions als drets de les persones continuen sense aturador. Des de fa 3 anys les polítiques que dicten la Unió Europea, sota el designi del Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el Banc Europeu, són submisament aplicades pel govern de l’Estat espanyol i, a Catalunya, primer pel tripartit, i ara per CiU.

Mentre que amb diner públic (més de 150.000 milions d’euros) s’han sanejat els comptes de les entitats financeres, que han sigut les causants de la descapitalització bancària (la mal anomenada crisi), s’han anat aplicant successivament mesures per abaratir l’acomiadament dels i les treballadores, per retallar les pensions, d’altres per augmentar fins els 76 anys el temps de treball, per la reducció general dels salaris,tot provocant que perdem poder adquisitiu i drets socials.

En canvi les rendes més altes s’han vist protegides amb polítiques fiscals que les afavoreixen i encara pretenen eliminar l’impost de successions. Això és la llegenda de robin hood a l’inrevés, l’hi roben al pobre per donar-li-ho als rics. Actualment les rendes del treball, és a dir, les de la majoria de la població són les que més aporten a les arques de l’Estat.

Alhora, els beneficis de les transnacionals i bancs augmenten. L’actual model d’introducció de les noves tecnologies i l’avarícia de la classe empresarial, amb la col·laboració de polítics institucionals i els sindicats col·laboracionistes CCOO I UGT, provoquen que a Catalunya l’atur quasi arriba a les 700.000 persones, sent les més perjudicades les dones i el jovent. Les hipoteques no es poden pagar i els desnonaments superen els 230.000 a l’Estat espanyol. La injustícia continua sent implacable amb els que han perdut la feina i el drama de la pèrdua d’ocupació de l’habitatge propi cau sobre milers de ciutadans i ciutadanes.

La dèbil resposta sindical, dels que ostenten la major representativitat , els delata com col·laboradors del sistema que està generant la pobresa a més de 8 milions de persones a tot l’Estat. Prova de la seva col·laboració són el darrer pacte social i el pacte de les pensions que signaren amb empresaris i governs amb el vist-i-plau de la majoria del Parlament espanyol, així com la tèbia resposta a l’anterior reforma laboral.

Ara, a Catalunya, la dreta embravida pretén prendre les regnes i retallar els drets en sanitat, en educació i en d’altres serveis públics, un avanç social que tants anys ens han costat aconseguir. Sense cap escrúpol ens volen robar el més elemental en la vida de l’ésser humà, la salut. En efecte, l’eliminació d’intervencions quirúrgiques i llits hospitalaris afectarà negativament a l’atenció dels malalts. Segurament eixes persones que han decidit aplicar aquestes mesures tindran la seua mútua privada. És clar que no els importa la salut de la majoria de la ciutadania, amb la seva miserable demagògia ens volen fer passar bou per bèstia grossa.

Però ara diem ja n’hi ha prou!

Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya no tolerarem més abusos. Volem justícia social.

Per això ens adrecem a vosaltres per exercir un dels nostres drets, i en llibertat mobilitzar-nos al carrer contra les retallades socials i contra les mesures que estan promovent el govern estatal i l’autonòmic.

El proper dia 14 de Maig totes i tots al carrer.

Anem a recuperar-lo perquè és nostre.

Cridem a la manifestació que tindrà lloc aquest dissabte a les 10:30 hores a Plaça Urquinaona de Barcelona

Crònica de l'acte "Fem un Salt amb drets per tothom"

Davant d'una seixantena de persones, el passat divendres 29 d'abril va tenir lloc a la Coma-Cros de Salt la xerrada-debat Fem un Salt amb Drets per Tothom.

L'acte, organitzat per La Mesa Cívica - Salt Anitracista, pretenia oferir una reflexió sobre les reaccions racistes davant el fet migratori, i com la xenofòbia implícita a la nostra societat pren diverses formes, ja sigui en l'àmbit de les lleis, com en el de la praxi política, etc. A més, es va parlar de diverses experiències viscudes a Salt i altres llocs, on l'aparició de partits obertament racistes a les eleccions i de manifestacions polítiques de caràcter xenòfob han creat una certa alarma.

L'antropòleg Joan Manuel Cabezas va obrir la xerrada parlant de com el racisme mai és una qüestió racial i prou, sinó que el problema del racisme és la divisió classista de la societat, on intervenen també factors diferencials culturals. Hibai Arbide, advocat expert en qüestions d'estrangeria, va continuar parlant-nos sobre les fronteres i les connotacions legals que aquestes comporten. Finalment, l'activista Francesc Tubau va aportar l'experiència viscuda a través de la plataforma Unitat Contra el Feixisme i el Racisme i la organització popular per donar resposta als atacs racistes a nivell local.

Des de la Mesa Cívica - Salt Anitracista valorem molt positivament l'acte, i animem a tothom a participar de les mobilitzacions que pugui haver-hi a Salt contra el racisme i la xenofòbia.

Més de 150 persones participen dels actes del 1r de Maig convocats per la Mesa Cívica pels Drets Socials de Girona.

Unes cent cinquanta persones s’han aplegat aquest matí al Punt de Trobada de la Rambla de Girona per participar de la jornada reivindicativa del Primer de Maig. Després de l’esmorzar popular, s’ha presentat el Decàleg de la Mesa Cívica pels drets socials, laborals i polítics de Girona, en el qual s’hi fan explícites les reivindicacions locals per combatre la crisi.

Els parlaments han finalitzat amb la intervenció de diverses persones moment en que ha arrencat la manifestació encapçalada pel lema “Prou pactar, és hora de lluitar”.

Durant la marxa, que ha transcorregut amb normalitat pels carrers cèntrics de Girona, s’han pogut sentir lemes contra les retallades socials i laborals, contra el pacte de les pensions, i en defensa dels drets de la classe treballadora.

La manifestació ha finalitzat amb la lectura del manifest de la Mesa Cívica i s’ha tancat la jornada amb un dinar popular a Plaça Catalunya que ha aplegat prop d’un centenar de persones.

 

Manifest del primer de maig

Ara ens toca a nosaltres!

Amb l'excusa de la crisi els diferents poders (polítics, financers i empresarials) han passat a l'ofensiva aplicant una forta retallada dels drets socials i laborals que ja estem patint elconjunt de la ciutadania.

Les seves receptes neoliberals, casualment les que ens han portat a aquesta situació, ens han conduit a un carreró sense sortida on:

* El 20% de la població estem per sota del llindar de la pobresa.

* El 20% de la població activa estem a l’atur. Som ja un milió i mig de persones aturades als Països Catalans. Aquesta xifra s’eleva al 40% quan parlem dels joves.

* La nova reforma laboral no afavoreix la contractació, sinó l’acomiadament i condicions de treball encara més precàries. Telefònica ja ha aplicat l'acomiadament en cas de baixa mèdica.

* Amb el nou “acord social” de les pensions, haurem de treballar més anys i cobrarem menys. La retallada en el cobrament de les pensions és de prop del 20%.

* Milers de famílies hipotecades hem perdut el nostre sostre o estem ofegades pels deutes. Des de l’any 2007 hi ha hagut més de 40.000 desnonaments a Catalunya.

* Desmantellament dels serveis públics. Drets universals com l’ensenyament i la sanitat estan en perill de ser privatitzats, fet que provocaria hi hagi ciutadans de primera i de segona, és a dir, els que podran pagar-se aquests serveis i els que no.

* La manca d’inversió en despesa pública contrasta amb els ajuts que reben els grans bancs, que són els mateixos que obtenen beneficis multimilionaris per als seus accionistes i evadeixen capital a paradisos fiscals.

* Les polítiques d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i contra la violència de gènere, són ineficients, i la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, en termes d’igualtat de gènere, continuen sent una quimera.

* Augmenten els tòpics que alimenten els discursos feixistes, quan està demostrat que les persones nouvingudes no són una càrrega sinó que aporten més del que reben.

* La corrupció dels partits polítics ens han portat a la desconfiança i deslegitimació de l’actual sistema de representació. Ens imposen mesures d’ajust quan ells no són capaços de revisar els seus escandalosos sous i dietes.

És per tot això que ens manifestarem en un Primer de Maig unitari i alternatiu, que englobi diferents veus però amb un sol crit ben fort. L’actual sistema fa aigües. Ja no aguantem més. Hem de canviar les regles de joc. És hora de treure’ns la por. Ajuntem-nos totes: les joves, les desocupades, les precàries, les hipotecades, les que no ens jubilarem, les que no tenim futur, les que ens diuen il·legals o sense papers.

Entre la precarietat existencial de totes hem d’apostar per un canvi estructural d’organització de la vida, un canvi que posa l’autonomia i la dignitat de les persones en el centre, un canvi que trenqui el model que diu que som mercaderia, un número, passaport o compte bancari. Un canvi que posi l’economia al servei de les persones i de la societat, i no en mans d’uns pocs per al seu propi benefici.

Sortim juntes al carrer. El seu moment s’acabat. Ara ens toca a nosaltres començar una sortida de la crisi favorable a la majoria de la població: l'única sortida possible. On les desposseïdes prenguem la paraula i exigim una nova justícia social, un nou model econòmic en el que conviure.

Això només serà possible si es materialitzen uns nous drets socials, una reducció dràstica de les desigualtats, que permetin l’accés a la cultura, una justa distribució de la riquesa, una estabilitat de renda garantida per a tothom, una política de la diferència i del compartir.

El 1r de maig, nosaltres ja l'hem començat!

Xerrada "Fem un Salt amb drets per tothom"

Fem un Salt amb drets per tothom!
Divendres 29 d'abril a les 19:30 davant la Coma Cros - Salt

Intervindran:
- Joan Manuel Cabezas López (doctor en Antropologia Social i Cultural)
- Hibai Arbide (advocat expert en estrangeria)
- Francesc Tubau (en nom d'Unitat contra el feixisme i racisme)

Moderarà: membre de la Mesa Cívica pels drets socials

Salt Antiracista tindrà parada de St.Jordi (pintada de mural durant el matí)

Salt Antiracista és un campanya de la Mesa Cívica pels drets socials per donar una resposta d’esquerra, de les treballadores i treballadors, als fets i discursos discriminatoris i xenòfobs. Vam presentar-nos el dia 17 de març amb una xerrada a la Coma Cros sobre les revolucions al nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà.

Per què?

Perquè creiem que és imprescindible que es contestin coses com ara la moció del PSC, recolzada per ERC, PP i CiU, que demana que es tingui en compte si les persones immigrades han estat sancionades per actes incívics a l'hora de fer els informes de reagrupament familiar i d’arrelament. Aquesta mesura és discriminatòria i xenòfoba, perquè castiga doblement les persones per ser d’origen estranger, però es va aprovar al ple amb ben poques veus crítiques en contra.

O com la reacció a la mort d’en Reda quan era perseguit per la policia. En la manifestació posterior, el discurs més generalitzat entre col·lectius, partits i gent era el de més seguretat, més policia, menys delinqüència... Però a nosaltres ens hagués agradat parlar dels centres de menors, de la repressió policial o del racisme que s’amaga rere certs discursos alarmistes sobre seguretat.

Les eleccions municipals i la campanya electoral també seran un punt important. Perquè hi haurà grups declaradament xenòfobs i racistes – com Plataforma x Catalunya, l’MSR o altres- que les aprofitaran per escampar el seu missatge d’odi –i potser fins i tot obtindran representació. I també perquè correm el risc que, com en el cas de la moció sobre els tràmits d’estrangeria, la resta de formacions polítiques es deixin arrossegar cap als seus discursos.

Però potser el més important en aquestes eleccions municipals no és qui sortirà escollit ni qui decidirà votar o no i a qui sinó que aproximadament el 40% de les persones que viuen a Salt no tenen dret de vot, ja que només poden votar els i les ciutadanes espanyoles o nacionals de la UE i d’uns pocs països que tenen acords amb l’Estat espanyol. Podem dir que són democràtiques unes eleccions així i que serà democràtic l’ajuntament que en surti?

Per coses com aquestes pensem que és necessari i urgent posar-nos a treballar, i fem una crida a persones i entitats que comparteixin els nostres plantejaments a fer-ho juntes.

Els nostres plantejaments :

*Volem treballar amb una perspectiva de classe, de les treballadores i treballadors, que parteix de les causes dels problemes en el sistema de desigualtat capitalista i en un context de violència econòmica, institucional, social, etc...

*Tenim un plantejament antiracista en contra de los discursos xenòfobs i excloents que només serveixen per dividir-nos.

*Partim d’una perspectiva no policial en la resolució dels conflictes socials i de les realitats injustes. Aquesta perspectiva inclou també la denúncia dels abusos i arbitrarietats policials.

*Lluitem per treballar des d'una òptica no sexista en la lectura de la realitat social i en les propostes de treball.

*Apostem pel que és públic, comú i col·lectiu en la millora de les condicions materialsde la vida; recursos i serveis públics universals i de qualitat (educació, habitatge, equipaments, etc).

Organitza’t i lluita amb Salt Antiracista

www.saltantiracista.wordpress.com

1er de maig a Girona

1 DE MAIG 2011 SORTIM AL CARRER!

PROU PACTAR ÉS HORA DE LLUITAR!

Lloc: Punt de Trobada a la Rambla de la Llibertat de Girona.

Actes:

11:00h Esmorzar Popular
12:00h Parlaments
12:30h Manifestació
14:00h Dinar Popular

(Preu: 5 Euros, Amanida, Fideuà, Pa i Vi. Tickets a la Venda a CGT Girona, La Màquia, Kan Kolmo)

Organitza: Mesa Cívica Girona.Us hi esperem a totes!!

Xerrada sobre les revolucions al nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà

Crònica Vaga 27 de Gener a Girona

La jornada de vaga general convocada per CGT, CNT, COS i Solidaritat Obrera va arrancar a les 7 del matí a la ciutat de Girona amb un piquet informatiu a les estacions d'autobusos i tren. El piquet format per una vintena de militants de CGT i Endavant, va repartir el manifest de la convocatòria de vaga i va animar a participar de la manifestació convocada a la tarda. Posteriorment aquest mateix piquet va dirigir-se a l'entrada de les obres de la nova estació del TGV bloquejant l'entrada de camions i tallant el trànsit. El tall es va mantindre durant uns vint minuts fins a l'arribada de la policia municipal i mossos d'esquadra que va fer desistir al piquet. Finalment el piquet va dirigir-se a la Universitat de Girona, concretament a la Facultat de lletres, on van continuar fent difusió de la campanya contra la retallada de les pensions. 

L'acte central de la vaga va ser la manifestació de la tarda que va aplegar més d'un centenar de persones i que va transcorre pel centre de la ciutat. La protesta anava encapçalada per una pancarta amb el lema: “Aturem-los! Ara, lluita!! No a les retallades socials”. Al final del recorregut va llegir-se un manifest que denunciava la retallada de les pensions com “un atac sense precedents contra els drets dels treballadors” i finalitzava amb una crida contra la dictadura dels mercats i el servilisme sindical. Un cop acabada la lectura del manifest va desconvocar-se la manifestació.

Pa i roses al c.s. la màquia

Aquest divendres 28 de gener comença altre cop el cineforum de la Plataforma Antipatriarcal al centre social la màquia, c/ dels Vern, 15– 17, bxs. Girona. La pel·lícula d'aquest primer divendres és Pa i roses del director Ken Loach i estarà presentada per la Mesa cívica dins de la campanya contra la retallada de les pensions.

Les altres pel·lícules són les següents:

Divendres 11 de febrer. De nens, de Joaquim Jordà

Divendres 25 de febrer. Priscilla, reina del desert, de Stephen Elliot

Totes les sessions comencen a les 8 del vespre.

Dijous 27 de gener Vaga General

Comunicat de l’Assemblea de Barcelona davant la intervenció policial

Després d’una manifestació convocada a dia d’avui per més d’un centenar d’entitats, que s’ha desenvolupat pacíficament en contra de les retallada de les pensions i, després, de la inauguració de la nova ‘Casa de la Vaga’ als antics Multicinema Laietana, hem de lamentar, un cop més, una intervenció policial injustificada, absolutament desproprocionada i del tot desmesurada. Més encara quan els comandaments dels Mossos s’ha negat en tot moment a establir cap interlocució i han negat tota via de diàleg. La intervenció s’ha produït sense cap mena de lògica al final d’una manifestació que no havia provocat cap accident a la via pública.

A hores d’ara, les 21:40 de la nit del dia 22 de gener, les forces policials mantenen un bloqueig a la lliure entrada i sortida de les més de 300 persones que es troben tancades a la Casa de la Vaga. Casa en la que ja hi havia persones vivint des del dia 18 de gener i que només pot ser desallotjada per ordre judicial, ordre judicial inexistent en aquests moments. En cap cas es pot produir una situació de bloqueig que està derivant en un ‘segrest de facto’ de 300 persones que exercien el dret inalienable de manifestació que ara veuen vulnerat el seu dret a la lliure circulació.

En aquest sentit l’Assemblea de Barcelona:

-          Denuncia una intervenció policial no fundada en cap element que la justifiqui.
-          Exigeix que es respectin els drets de les persones que romanen dins la Casa de la Vaga
-          Exigeix que les forces policials abandonin la seva actitud intimidatòria absolutament injustificada.   


A les 21.45 de dissabte 22 de gener.

Assemblea de Barcelona
Assemblea de Col·lectius pel Repartiment del Treball i la Riquesa de Lleida
Assemblea pels Drets Socials del Garraf
Assemblea pels Drets Socials del Penedès
Assemblea Popular de Terrassa
Coordinadora de sindicats i organitzacions anticapitalistes de Mallorca
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa del Camp de Tarragona
Coordinadora Repartim el Treball i la Riquesa de Castelló de la Plana
Mesa Cívica pels Drets Socials de Girona
Moviments socials i sindicals anticapitalistes de Sabadell
Moviments socials i sindicals anticapitalistes del Vallès Oriental
Plataforma de lluita contra les Retallades d’Alacant
Plataforma pels drets socials de València

Un centenar de persones a la marxa de torxes contra la retallada de les pensions

Un centenar de persones han participat de la marxa de torxes contra la retallada de les pensions feta aquest vespre a Girona. La Marxa, organitzada per la Mesa cívica pels drets socials, ha recorregut el centre encapçalada per una pancarta amb el lema unitari de la campanya “Aturem la retallada de les pensions”.

Un cop s'ha arribat davant l'ajuntament de la ciutat s'ha convocat als participants a seguir mobilitzant-se contra la retallada i s'ha informat de la manifestació central que es farà aquest dissabte a Barcelona.

L'acte s'ha desconvocat després de llegir un manifest que remarcava que “Si ataquen les pensions no és perquè siguin inviables sinó perquè volen fomentar els plans privats, robant-nos un patrimoni col·lectiu per a continuar fent negoci amb les nostres vides.” 

Concentració dijous 20 de gener. 20:00h. pont de pedra de Girona

La crisi continua i la retallada de drets socials no para: primer la Reforma Laboral i els Plans d'Ajust del sector públic; després l'acabament de les ajudes als aturats i la privatització dels aeroports i loteries de l'Estat. I si no ho aturem, a partir del 2 8 de gener, la reforma de les pensions. 

En què consisteix:

en incrementar l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys

i en augmentar el nombre d'anys a cotitzar

I què provocarà:

que haguem de treballar més temps mentres hi ha un 20% d'atur, i mentres un 40% dels joves esperen trobar una feina (i fins que els grans no es jubilin, els joves no poden entrar)

que es reduexi la quantia de les pensions quan més del 70% estan sota el llindar de les pobresa i més del 10% d'avis i àvies no cobren cap pensió.

I perquè:

perquè ens volen fer creure que el sistema actual és insostenible per culpa de l'envelliment de la població. 

Però això és fals...

...perquè en el sistema que tenim, el què cotitzem avui serveix per pagar les pensions d'avui..., i el què paguem ho determina la nostra capacitat de generar riquesa i els impostos que paguem.

...perquè encara que siguem menys a pagar, si generem més riquesa, i els rics paguen la part que els correspon....

Si ataquen les pensions no és perquè siguin inviables sinó perquè volen fomentar els plans privats, robant-nos un patrimoni col.lectiu per a continuar fent negoci amb les nostres vides.

Manifestació unitària dissabte 22 de gener. 17:00h Plç Sants - BCN

Després de la vaga general del 29 de setembre del 2010, el govern espanyol continua amb la seva política de retallades socials i, lluny de derrogar la Reforma Laboral o els Plans d’Ajust del sector públic, ha engegat noves retallades socials (com l’acabament de les ajudes als aturats i la privatitzacions d’aeroports). La darrera, i possiblement la més greu d’aquestes retallades socials serà la Reforma del sistema públic de Pensions, incrementant l’edat de jubilació i el període necessari de cotització. Això implicarà que aquells que ara som treballadors, i molt especialment els joves i les dones, tindrem pensions de jubilació cada vegada més baixes. 

Per dur a terme aquesta nova retallada, la classe política, molts dels “experts” economistes que ens van vendre les receptes que ens han portat a aquesta crisi i la major part dels mitjans de comunicació ens intenten convèncer de que l’actual sistema públic de pensions és inviable, a causa de l’envelliment de la població, pronosticant la seva suposada insostenibilitat. Però darrera d’aquests arguments s’amaga una voluntat especulativa i neoliberal: eliminar del sistema públic de pensions i substituir-lo per plans privats de pensions en mans del capital financer (Bancs, Caixes i asseguradores), els mateixos que ens han portat a la crisi i que pretenen, dia a dia, fer de les nostres vides un negoci per enriquir-se encara més. Ens menteixen quan diuen que el sistema de pensions farà fallida, perquè no és el nombre de treballadors el que determina la sostenibilitat de les pensions, sinó la seva capacitat de produir riquesa, la qual cada vegada es major. I si el que falta són treballadors cotitzants, sembla que amb un 20% d’atur el que cal no és allargar l’edat de jubilació dels 65 als 67 anys, sinó polítiques d’ocupació de qualitat, relaxar les lleis d’immigració, reduir la precarietat i fer el sistema més progressiu per tal que els més rics paguin més, ja que així es podria incrementar el nivell de cotització i es milloraria el nivell de pensions existent. 

Si amb un sistema públic el 73,5% de les pensions està al llindar de la pobresa i més del 10% d’avis i avies no reben cap ingrés, què podria arribar a passar amb un sistema privat? Les pensions públiques representen un pilar fonamental del nostre sistema de drets socials i s’ha aconseguit gràcies a la lluita obrera sostinguda durant molts anys d'esforç i en condicions polítiques molt difícils per la millora de les nostres condicions de vida. En temps on s’imposa l’individualisme i el benefici privat, el sistema de pensions públic representa un model de solidaritat i redistribució que, lluny de ser el millor possible, aconsegueix disminuir la desigualtat que imposa el capitalisme. 

L'aprovació de la reforma està prevista pel 28 de Gener i davant aquest nou atac creiem que son la lluita i la mobilització unitàries les que ens permetran encarar amb força un moment històric, on amb la nostra acció i determinació, haurem de demostrar en quina societat volem viure. La de l'explotació i la soledat més salvatges o aquella on mitjançant el repartiment de la riquesa, el treball i la solidaritat ens permeti desenvolupar en llibertat la nostra vida. 

Fem una crida a fer sentir la nostra veu d'una forma clara i contundent a les mobilitzacions que es faran arreu del territori durant la setmana del 17 al 23 de gener i en la jornada de mobilitzacions generals convocada pel 27 de gener. 

Aturem la retallada de les pensions.

Ja n’hi ha prou, les nostres vides no són un negoci!

www.pensionspubliques.wordpress.com
(farem un bus cap a la Manifestació que sortirà de Girona a les 15:00 des de l'estació de busos, 5 euros. Apunta't al correu crisigirona@gmail.com)

El Príncep i els Mil Lacais

N’han vingut mil. Mil lacais del Capital. Mil directius i executius. Executors de les retallades de plantilla. La flor i la nata de l’economia ve per a demanar-nos més deslocalitzacions, més sacrificis, més Reforma Laboral... Més, sempre més. Per a deixar-nos amb menys, sempre menys. Deu ser que ells són l’excel·lència, els talents que cal retenir amb bons substanciosos, primes i premis de tota mena.

Aquests talentosos són responsables d’una crisi sense precedents que de moment ha provocat ni més ni menys que una taxa d’atur descomunal i un empobriment de la classe treballadora. Es veuen legitimats per a imposar-nos llurs solucions: per a ells els ingressos milionaris i les prebendes, per a nosaltres, l’austeritat i la misèria. Així de fàcil. Veieu que en són de genials? Es mereixen una recompensa!

Parlant de recompenses, una etòloga va fer una experiència amb dos gossos. En un dels jocs, un gos tenia un tracte de favor i rebia premis quan donava la pota, En l’altre el gos era discriminat i no rebia res a canvi del mateix comportament. El gos discriminat va reaccionar a la injustícia i va deixar de jugar. Això demostraria que fins i tot els gossos es rebel·len davant les situacions injustes. I nosaltres, quan deixarem de participar en aquest joc de la injustícia social?

Als treballadors, que no tenim cap culpa del desastre que han organitzat, ens toca pagar tot el cost de les estafes, els enganys, i els errors comesos per aquesta autodenominada “elit”. Insulten la nostra intel·ligència quan pretenen convèncer-nos que ens convé arranjar llur crisi amb més Reforma Laboral, més retallades socials, més precarietat, més deslocalitzacions, més atur. [1]

Però sabem que si els treballadors són indispensables per a tota activitat humana, aquests interessats executors d’un sistema fallit són perfectament prescindibles. No els necessitem. No aportaran cap solució que no sigui rematar el saqueig.

No són benvinguts a Girona ni en cap altre lloc.

És hora de rebel·lar-nos contra la injustícia social creixent, no serem els seus gossos patidors i podria ser que no tardéssim gaire a donar-los, no la pota, sinó una contundent coça al seu tauler de joc.

LES VOSTRES SOLUCIONS SÓN LA NOSTRA MISÈRIA

LA REFORMA LABORAL PER AL PRÍNCEP!

[1] 4 mesos després de l’aplicació de la Reforma Laboral, l’atur va pujar a l’octubre.

Eleccions 28 de novembre

És aquesta la teva democràcia?

El proper 28 de Novembre, s’espera, novament, que la ciutadania legitimi, amb el seu vot, al poder polític que la oprimeix. El mateix que (això ho trauria i ho deixaria lligat) no permet el dret a vot a tothom (llei d’estrangeria), que avala als bancs i a les grans empreses a costa dels sous dels treballadors i les treballadores (reducció del 5%), i que ens retalla les nostres llibertats en nom de la seguretat (llei antiterrorista), que destrueix el nostre patrimoni natural per beneficis econòmics (MAT).

La democràcia és una doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern, però en la societat actual, l’únic poder que té el poble és el de votar un cop cada 4 anys qui decidirà per nosaltres, és a dir, delegar el nostre dret de decisió a unes persones que, amb el nostre vot, faran i desfaran durant quatre anys sense comptar amb nosaltres. Sabem que ni tan sols comptaran amb les seves pròpies promeses electorals. Sabem que amb el nostre vot participarem en la farsa i ens convertirem en els seus còmplices.

Els constants casos de corrupció, que es multipliquen al territori , i que esquitxen contínuament als grans partits, són una mostra més de les conseqüències d’una democràcia de baixa intensitat més que qüestionable. El cas Palau, Gürtel, Ciutat Vella, Malaya, Santa Coloma o el finançament il·legal de partits, entre tants altres, demostren sobradament que el poder corromp i que aquesta gent només està interessada en la seva butxaca i, en cap cas, en la representació dels ciutadans i ciutadanes. Malgrat això, és una evidència que la classe política no mana, està al servei d’unes quantes persones que dominen i decideixen el destí de centenars de milions de persones. El Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial, el club Bildeberg… són qui manen, i aquests no ens permeten triar-los.

Demés, aquesta democràcia permet la presència cada cop més nombrosa de grups d’ideologia neonazi, que busquen desestabilitzar la convivència a través d’un discurs fomentat en l’odi, la xenofòbia i el racisme, són una amenaça a la convivència entre la gran diversitat de col·lectius de persones de diferents països que hi ha presents a les nostres viles.

Perquè volem una societat per a tothom, de convivència i de respecte, sense discriminacions de cap tipus, una societat on la participació sigui l’eix principal del desenvolupament social, basada en l’autogestió, el federalisme, la democràcia directa, i el recolzament mutu. Que les assemblees de treballadors i treballadores, de barris i ateneus siguin els llocs on puguem prendre els acords, entre totes i tots, sobre quin camí seguir. En definitiva, perquè AQUESTA NO ÉS LA NOSTRA DEMOCRÀCIA!

Per tot això, et demanem precaució el diumenge 28, recorda i reflexiona abans d’actuar, no malgastis l’únic poder que et permeten!

Si ens exploten, que no sigui en el teu nom.

Si ens oprimeixen, que no sigui en el teu nom.

Si ens enganyen, que no sigui en teu nom.